Varen participar representants d'associacions de directors i directores de:
Bèlgica
Dinamarca
Estonia
Finlàndia
Regne Unit
Hongria
Islàndia
Irlanda
Luxemburg
Holanda
Rússia
Espanya (Permanente Estatal de directores)
Catalunya (AXIA)
Suïssa.
França
Alemanya
Suècia
Itàlia.
1. Un primer aspecte a destacar es que la representació a ESHA és estatal. Aquest condicionant contrasta amb el fet que bona part dels estats tenen cedides a entitats regionals les competències educatives, el que suposa una gran diversitat de sistemes educatius dins d’un mateix país. Destaquen el cas suís, on de fet hi ha 23 sistemes educatius diferents, l' alemany amb 16 i el model belga, on cada comunitat lingüística té competències plenes en matèria educativa. En aquests casos les diferències entre els sistemes educatius són més grans que les que es donen a l’Estat Espanyol.
2. Presentació per part de GIOVANNI TRAINITO, President del Institut Nacional d’Avaluació, dels objectius i de la tasca realitzada per aquesta entitat. Es tracta d’un organisme de recent creació que pretén exercir les funcions d’avaluador extern dels centres i serà l'encarregat d’analitzar el grau d’acompliment del objectius fixats.
3. Presentació del projecte de reforma del sistema educatiu que aquest mateix mes de març vol presentar al parlament, el govern italià. La presentació fou feta per la Sra. VALENTINA APREA, Viceministra d’Educació.
La reforma es fa sobre el lema “Una escola per créixer, una escola de qualitat i en llibertat.”
Es pretén recuperar alguns aspectes de l’escola clàssica que s’havien oblidat, sense renunciar al avenços de les noves tecnologies, en la línia del que planteja l’informe Delors.
Mesures més destacades:
- Que tots els joves estiguin d’una manera o altra vinculats al sistema educatiu fins els 18 anys.
- Diversificació segons interessos a partir dels 12 anys.
- Escola bàsica:
- 5 anys de primària (Els alumnes podran començar-la als 5 o 6 anys, a voluntat de les famílies). No obstant es pretén regular també les activitats escolars anteriors als 5 anys que fins ara són competència de les autoritats locals o d’entitats privades.
- 3 anys de secundària de primer grau.
- Escola secundaria superior. 4 anys amb dos grans opcions: Liceo i F.P. Són conscients del debat polític que representarà aquesta opció pel que pot semblar de segregadora, però volen defensar el caràcter no residual de la FP.
- Modificacions competencials.
Es pretén una gran descentralització. L’Estat només retindrà la facultat de dictar les normes generals i la resta de competències es traslladaran a l’àmbit regional. De forma especial es vol descentralitzar la FP.
- Introduir més flexibilitat al sistema educatiu.
- Els alumnes poden començar als 3, als 5 o als 6 anys. Poden acabar als 18 o als 19.
- Optativitat en els plans d’estudi. (Cosa que fins ara no tenien.)
- Autonomia curricular a les Regions i als centres escolars.
- Possibilitat, en la FP, de combinar la formació a l’escola amb la formació laboral.
- Més flexibilitat exigeix més responsabilitat i exigeix dotar-se d’instruments d’avaluació del sistema. Per això.
- Creació de l’Institut Nacional d’Avaluació.
- Dos proves de caràcter nacional. Una a la finalització dels 8è any i l’altra al finalitzar els estudis secundaris.
- Sobre la llibertat en el sistema educatiu.
- Alliberar el sistema de l'estatisme.
- i del corporativisme, defensat pels sindicats. Es crearà una comissió de deontologia professional, que fixi les responsabilitats dels docents.
- Retornar la part de responsabilitat que correspon, en l’àmbit educatiu a les famílies, els professors i els alumnes.
- Donar a l’escola plena autonomia funcional.
- Reconèixer i ampliar l’autoritat del director, com a garantia i possibilitat de l’autonomia funcional.
- Reforçar l’autonomia didàctica. Per això caldrà fer participar a les famílies en una mena de consells escolars, per contrapesar el poder atorgat al director i els professors.
- Està prevista per a més endavant una llei que desenvolupi una carrera professional docent.
4. Presentació de les jornades a Tallin (Estònia), a celebrar els dies 26 a 28 de setembre d’aquest any.
Són unes jornades que s’organitzen bianualment, obertes a tots els membres d’ESHA i en les que es tractaran diferents temes:
- L’educació en la societat de la informació
- Estàndards de qualitat en l’educació
- L'avaluació externa dels centres
- La dimensió europea de l’educació.
Aquest temes es desenvoluparan tan en sessions plenàries com en tallers, durant els tres dies.
Els interessats en obtenir més informació poden consultar les adreces d'Internet: http://smc.eun.org/esha O www.parnumaa.ee/ekjy
5. Al marge de la liquidació del pressupost de l’any passat i de l’aprovació del nou per aquest any, es presentà la memòria de les accions fetes per ESHA durant l’any 2001. Aquesta informació es podrà consultar a la pàgina Web d’ESHA: www.esha.org
6. Com a projectes per aquest any destaquen les converses fetes amb la Comissió Europea per desenvolupar un projecte Comenius que pretén realitzar diferents cursos d’una setmana a diferents països de la Unió, fins l’any 2005, per potenciar la dimensió europea de l’escola. Es tractaria de cursos fets a proposta de cada una de les associacions estatals, que estarien oberts a directors de tota Europa i organitzats sota la tutela de les universitats dels diferents països.
7. S’està en converses amb la ciutat d'Hèlsinki per crear un foro de debat electrònic sobre la problemàtica actual de la gestió dels centres educatiu.
8. En aquests moments s'està preparant una reunió del comitè executiu d'ESHA a Madrid, per tal de poder contactar amb associacions de directors de l'Estat Espanyol i de Portugal. Està previst que es faci del 21 al 23 de juny.
9. El dissabte s’organitzà un taller per discutir en petits grups sobre “L’avaluació de la qualitat i els seus estàndards”.
El document final sortirà publicat més endavant, però fou molt significativa la proximitat entre les nostres reflexions i les que es donen en les altres associacions. Així per exemple es feu especial menció de:
- la necessitat de major autonomia per als centres.
- Dotar al director de més autoritat.
- Necessitat de passar de la cultura de la gestió a la del lideratge.
- El paper de l’avaluació com a mecanisme de millora dels processos educatius, entesos globalment.
- La necessitat de fer participar als diferents estaments educatius.
10. El diumenge pel matí es realitzà una conferencia a càrrec de Jan Gispen, que es el secretari general d’ESHA, sobre el tema “Diferencies entre gestió i lideratge”, que properament rebrem i es podrà consultar a la nostra pàgina web.
Pere Ciudad
Frascati, 10 de març 2002